LA TURINADA I EL BALL DE L’HORA.

UNA MICA D’HISTÒRIA.

“Qui perd els orígens perd la identitat” (Antoni Planas)

CAPITOL I - ABANS DE NÈIXER

ANY 1989-90

La penya AOAPIX portàvem un parell de Festes del Tura fent gresca al carrer. No organitzàvem cap acte públic, tots els actes eren per als/les socis. Tot i això, quan fèiem el Via-crucis amb tambors i gralles la gent del carrer ens seguia i s’enganxava a la festa. Dins l’AOAPIX va començar a haver-hi gent que es plantejava organitzar alguna cosa per a les penyes en general, les festes eren avorrides i calia buscar coses noves, al carrer, gratuïtes i de participació. Es buscava recuperar actes o activitats que havien estat importants per a la ciutat però que havien desaparegut. Un sector va parlar amb gent que havia organitzat estirades de corda. Un altre sector buscava a l’arxiu i van trobar un document que parlava del “Ball de Turins”. Finalment vàrem descobrir que aquest document no era fiable i no vàrem trobar cap més referència del ball deTurins. No ens vàrem desanimar, si no hi havia res ens ho inventaríem.

La penya ens vam posar les piles i vam decidir organitzar i preparar per a l’any següent “La nit de les Penyes”. La Turinada neix de l’excusa del Ball de Turins, recuperar un via-crucis popular, el nom ens va suggerir que anés del Turín al Tura on acabaria amb un ball d’una hora de durada, ni un minut més ni menys, amb els temes més famosos, coneguts i algun tema conyero per desmitificar (el 1r ball de l’hora vàrem posar la música de presentació de la sèrie Dallas). Havia de ser concentrat, molta marxa, la idea era concentrar la marxa, molta intensitat per diferenciar-ho d’un ball o actuació normal. Per acabar hi hauria dues cançons de taberna molt lligades a les típiques rondes pels bars i tasques més populars d’Olot i que havíem après a Can Xalegre , cantades amb l’espelma a la mà i sense acompanyament musical. La inspiració de la Turinada també va venir recolzada per gent de la penya que anava a Pamplona cada any, la Turinada recorda la sortida de xarangues de l’Ajuntament durant la nit, que arrossega la gent pels carrers.

CAPITOL II – NEIX LA NIT DE LES PENYES

ANY 1991

La penya AOAPIX decideix organitzar “La nit de les Penyes” .El programa conté 4 actes:

-L’estirada de Corda

-Sopar Popular (al firal)

-Turinada

-Ball de l’hora.

Aquesta primera edició no surt al programa oficial de festes del Tura. Es fa un cartell per escampar-ho per la ciutat intentant que participin les penyes i que durant tota una tarda i una nit poguéssim fer gresca plegats. Tot va tenir molt d’èxit. Però més que penyes hi va participar la gent individualment o amb colles creades per l’ocasió. Les penyes que hi havia no s’hi varen afegir (Xafarnat, Els gats de St. Miquel, Partit dels Torrats d’Olot, ...) segurament perquè eren una generació més grans.

La Turinada començava al Turin on es convidava a la gent a un petit vaset de còctel fet de cava i altres begudes. Acompanyats per la xaranga, seguia una ruta pels bars col·laboradors on hi posàvem una taula amb porrons que els bars omplien del que volien i convidaven a la gent. La ruta s’acabava al Tura on començava el Ball de l’Hora. L’equip de so funcionava gràcies a un grup electrogen, d’aquí el nom que s’ha mantingut fins als nostres dies “Grup Electrogen Band” i els speakers es situaven sobre el carro aquell de les arribades de la volta ciclista.

No érem més de 500 persones però quan acabava el ball de l’hora el carro havia reculat com a mínim dos metres per l’empenta de la gent.

ANY 1992

Es continua dient “La nit de les Penyes” i es fa un cartell i un programa de mà per fer-ho saber a tothom però aquest any els actes també apareixen al programa de festes oficial com a actes independents. La resta no presenta canvis. A partir d’aquest moment els actes de la penya han tingut un programa propi però també han sortit com a actes independents al programa oficial.

ANY 1993

Deixa de dir-se “La nit de les Penyes”. Tot i això, continua la mateixa filosofia els mateixos actes i tots el mateix dia. Cada vegada hi ha més gent.

ANY 1994

Aquest any neix el gegant del Porc i el Xai i el portem a la Turinada per fer a mig recorregut el ball. Va ser impossible, ja hi havia molta gent i portar un gegant de 80 Kg. era massa feixuc. El vàrem deixar a mig camí, just quan passàvem pel carrer de St. Ferriol.

CAPITOL III – DOS RECORREGUTS, DUES FEIXES

ANY 1995

La Turinada arrossega molta i molta gent. Es fa difícil passar pels carrers i la gent es queixa que al final no sent la música. Es fan els primers canvis. Es treuen els porrons perquè la gent es barallava per poder beure. Hi havia gent que anava per davant de la Turinada per poder tenir accés als porrons abans que ningú. Quan arribava la Turinada ja eren buits.

Es demana ajuda a penyes amigues que no fallaven mai a la Turinada. A partir d’aquest moment sempre hem tingut la col·laboració de moltes penyes. Les primeres que van participar actualment ja no hi són: els Coster’s i les Truges Road.

Es decideix partir la Turinada en dos recorreguts (anomenats feixes) la feixa de dalt i la feixa de Baix (denominació que ja es feia servir en els ambients nocturns per denominar dos sectors d’ambient de bars), i es posa una banda a cada recorregut. De fet era la mateixa xaranga amb uns quants músics més, partida en dos (no hi havia diners). Es decideix trobar-nos a la plaça de l’Àngel on s’instaura la Batallà de Bandes. Enfilàvem amb una escala de mà una Banda als balcons d’un costat de la plaça i l’altra Banda al balcó de l’Òmnium . Des dels balcons superiors es tiraven paperets i al final es ruixava a tothom amb sifons. Per primera vegada es separa el dia de l’Estirada de Corda de la resta d’actes, es farà el dissabte per facilitar que vinguin les colles de fora (ho varen demanar). El sopar, la Turinada i el ball de l’hora es fan el mateix dia i com sempre en dia que l’endemà és festa local (l’endemà només té festa la gent d’Olot la resta de món treballa) per evitar massa gent. Sempre hem pensat que aquests actes eren per a la gent de la comarca, tot i que ens sentíem orgullosos (no ens enganyem!) de saber que venia gent de fora malgrat treballaven a l’endemà.

ANY 1996

Tot continua igual. Una curiositat és que quan la Turinada passava pel costat de l’Hospital, la xaranga deixava de tocar i la gent passava en silenci (això cada any)

ANY 1997

Tot continua igual. Aquest any durant la Batalla de Bandes a la plaça de l’Àngel un paio vestit d’escocès s’enfila a l’estàtua i fa caure l’àngel. No hi ha ferits ni ell es fa mal. L’Àngel sí, queda fet miques. L’ajuntament fa pagar l’estàtua a l’escocès. Aquest mateix any un reporter fotogràfic ens va seguir durant totes les festes. Mai hem vist les fotos, només una que va aparèixer com a guanyadora d’un concurs internacional de prestigi, era del ball de l’Hora.

ANY 1998

Tot continua igual. Es van afegint detalls però la base és la mateixa.

ANY 1999

Tot continua igual. Es van afegint detalls però la base és la mateixa.

ANY 2000

Tot continua igual. Es van afegint detalls però la base és la mateixa. Repartim preservatius durant la Turinada amb la imatge de la Gegantessa amb els pits enlaire. Durant la Turinada una allau de gent enfonsa una persiana d’un garatge, per sort no hi ha ferits.

CAPITOL IV – PREOCUPATS PER LA SEGURETAT

ANY 2001

La Turinada i el Ball de l’Hora són multitudinaris. Hi ha molta gent i comença a preocupar-nos els temes de seguretat. Es decideix no repartir més còctel perquè hi ha molta gent menor d’edat que ve a buscar-ne.

La plaça de l’àngel s’ha fet petita i la Batalla de Bandes es comença a fer a la Plaça del mig. A més a més es canvia el carro del Ball de l’hora per un camió que en cas d’urgència es pogués retirar ràpidament, a més a més aquest no recularia metres enrere i era més segur per a tothom. Aquest any la penya decideix deixar d’organitzar el sopar popular, aquestes festes ja no el fem.

ANY 2002

Tot continua igual. Es van afegint detalls però la base és la mateixa. Tenim problemes amb les xarangues. Hi ha carrers que queden totalment bloquejats, sobretot a la feixa de dalt. Hi ha moments que la xaranga ha de parar de tocar i agafar rutes alternatives per poder passar. Tenim problemes amb una ambulància que ens trobem al recorregut. Fem la darrera estirada de corda conjuntament amb la penya Almogàvers . A partir d’aquest any ells són els encarregats d’organitzar-la.

CAPITOL V – CANVI DE LLOC, CANVI DE CARA!

ANY 2003

Passar pel casc antic es fa impossible. Ens fa por que la gent es faci mal amb els aparadors, els portals, patim molt pels allaus de gent. No es veu clar fer més recorreguts perquè el centre no dóna per tant. Es decideix fer del Carme al Tura passant pel carrer nou.

A banda de la xaranga partida (Tremendos i Llobarros del Mediterrani) es lloga el Bloc Quilombo. L’entrada a la plaça del mig és fa impossible per a les bandes de músics, només entra bé la primera, hi ha tanta gent que no es passa.

A la plaça del mig es munta un sistema de reg i efectes pirotècnics.

Hi ha tanta gent que ens adonem que no hi ha prou música.

Pel que vàrem calcular diríem que hi havia més de 2000 persones.

ANY 2004

Es decideix reforçar el recorregut amb dues carrosses amb música perquè no hi ha pressupost per posar més grups musicals en directe. S’intenta variar l’estil de música (una carrossa samba i l’altra dixie) però no funciona, a la gent no li agrada. Les carrosses no van bé. Per primera vegada es lloga també el grup de percussió del Pim, Pam, Pum .

ANY 2005

Es repeteix la formula de les carrosses però amb música més pop i les dues porten el mateix Cd. Es considera que s’ha de donar a la Turinada un toc d’espectacle, de sorpresa i per això es lloga un drac inflable gegant que apareix a mig recorregut acompanyat de bengales que travessa en sentit contrari al recorregut (col·laboració del Grup Unicornis a preu d’amic). La resta tot segueix igual.

Es fa una reunió amb l’alcalde d’Olot i el regidor de Festes a petició seva per parlar de la Turinada i la seva preocupació pel consum d’alcohol per part de gent molt jove.

L’AOAPIX exposa unes possibles solucions algunes no es tiren endavant.

- Posar a la mateixa hora que la Turinada un grup potent per als més joves. (l’any següent es va llogar “Al Tall ” per tant no es va fer.)

- Posar més música en directe, més grups, més espectacles ... (no ho vàrem fer per falta de més pressupost, vàrem afegir coses gràcies a la col·laboració d’amics i coneguts)

- Posar al programa, com a orientació per a les famílies, que l’acte era recomanat per a majors de 16 anys. (això ho vàrem fer)

- Fer una campanya de vigilància de venda d’alcohol al supermercats i d’avís als restaurants on van a sopar les colles de menors. (això ho van fer els mossos i la policia municipal)

Per primera vegada es planteja en assemblea la possibilitat de deixar de fer la Turinada i el Ball de l’Hora però s’aprova per majoria que es continuarà fent l’any següent.

ANY 2006

Es repeteix la formula de les carrosses. Es lloga el grup Unicorni que porta un espectacle mariner amb xanquers, un tauró gegant, un vaixell i altres efectes. (gràcies a la col·laboració del grup Unicornis a preu d’amic).

Per unes obres al carreró del Tura hem de traslladar el ball de l’Hora al carrer Alt del Tura. El canvi es positiu i millora l’acte.

La participació a la Turinada continua creixent en número de persones.

Per segona vegada es planteja en assemblea la possibilitat de deixar de fer la Turinada i el Ball de l’Hora però s’aprova per majoria ajustada que es continuarà fent.

ANY 2007

Es decideix no posar més carrosses perquè dificulten i tallen la marxa de la Turinada a banda que desllueix la música en directe. Per això es lloguen Els Allways Drinking Marching Band , Bloc Quilombo , Sambalé, Pim Pam Pum músics, Marrinxos Band, Damm-er i La Simforosa.

Es decideix buscar col·laboracions amb la gent de l’ElectroLladó per fer un espectacle de projecció gegant de vídeos. Es prepara una pluja de confetti i altres efectes al llarg del recorregut continuant amb la idea d’ampliar l’espectacle.

Segons els nostres càlculs la Turinada ja reuneix unes 4000 persones.

CAPITOL VI – LA FI D’UN FESTEIG DE 17 ANYS

ANY 2008

Pel gener la Penya AOAPIX decideix en assemblea que no farà més la Turinada i el Ball de l’hora i que s’oferirà a la Comissió de Festes de l’Ajuntament d’Olot per assessorar i col·laborar a la gent que ho vulgui tirar endavant.

_________________________________________

Per acabar voldríem dir que els veïns sempre han col·laborat sobretot al Ball de l’Hora però també a la Turinada. Que mai ningú s’hagués imaginat trobar reunits a Olot tants joves cridant “visca la Verge del Tura ”.

Durant aquests 17 anys de festes del Tura mai hem hagut d’anul·lar la Turinada ni el Ball de l’Hora, ni per pluja ni per res. (serà la Verge?) També afegir que la nit de la Turinada i el Ball de l’Hora sol ser la nit de festes amb menys actuacions de la Creu Roja.

Hi ha molts moments tensos, moments tristos i moments genials. Ja us podeu imaginar la quantitat d’anècdotes que tenim i que si voleu us les explicarem fent la cervesa.

Història de la Turinada i Ball de l'Hora