El Ball de l'hora del 2004 va ser especialment dur. Aquell any ens va deixar en Carles Güell "LLadó". La veritat és que la gent de la Penya aparentment ho va portar molt bé, però la processó anava per dins. Qui més qui menys va organitzar el seu ritus per recordar-lo: un brindis especial amb Ratafia, alguna dedicatòria, mirades de complicitat...

Algú ho havia de dir

La gravació va anar com va anar. La vàrem fer però hi faltava algú. Tots els anys, en un moment o altra apareixia en Lladó per deixar constància dels seus coneixements musicals. I a fe de Déu que en tenia. Com a mínim ens portava 3 anys d'avantatge.

Com a tribut, li varem dedicar la cançó número 7 del Ball de l'Hora. Un cop l'spiker va acabar la dedicatòria va començar a plorar sense parar. Tant és així que l'altra spiker s'hi va afegir i també la gent de la Penya que estava a primera fila. Entre plors uns intentàvem animar els altres però ningú podia parar. De fet aquest cercle viciós el va trencar, com a mínim als spikers, l'Enric Canadell que en va agafar un per la cintura i el va començar a sacsejar com un posseït, mentre li cridava a l'orella on era i què estava fent.

ELS VÍDEOS AL YOUTUBE

20 - King Kong Five (Manu Chao)