… I va néixer l’Aoapix
Sempre que ens pregunten com va néixer l’entitat, diem d’esma que va néixer perquè ens vàrem ajuntar diferents col·lectius de joves provinents, bàsicament, dels Esplais, dels Escoltes i també del Pim Pam, Pum, Foc. De fet, no és pas cap mentida, però quan una entitat fa més de 35 anys veu la necessitat de posar-se una mica transcendentals, no massa, mirar enrere i preguntar-se què ens va moure en realitat o va provocar que tiréssim endavant una associació i tot el que ha suposat durant aquests anys.
La penya Aoapix va néixer de la idea de 5 joves que varen convocar una assemblea oberta, convidant amics i coneguts, el divendres dia 24 d’agost de 1989 a la platea de l’Orfeó Popular Olotí. En aquella assemblea els joves que portaven la iniciativa, i que ja ho tenien gairebé tot pensat, van fer una proposta per crear una entitat bàsicament festiva i gastronòmica de caire assembleari i amb l’únic objectiu de passar-ho bé. D’aquí va sorgir un primer grup de 46 joves, nois i noies, que serien l’embrió d’aquesta penya.
De fet, la penya ha estat i és molt més oberta i dinàmica del que pot semblar i dels 46 joves inicials gairebé una tercera part ja no en són membres. Per l’entitat, al llarg dels anys, han passat prop de 300 persones diferents.
La idea inicial d’aquesta entitat era fer actes privats, per passar-ho bé, divertir-se, beure, menjar i poder també participar com a col·lectiu en diferents actes de la ciutat. De fet, era una manera de regular el que ja estava passant: Carnaval popular, Farres pasquals, Festa dels indirectes, Sopars de cap d’any, … Aquestes ja eren algunes activitats festives que fèiem, amb una organització puntual, i que sovint aplegaven la majoria d’aquests primers socis i sòcies. La idea era continuar organitzant els actes que ja celebràvem i complementar el calendari festiu amb un acte d’hivern, la matança del porc, i un acte de final d’estiu per les Festes del Tura.
De fet, si mirem a principis dels anys setanta, les activitats lúdiques i festives que es feien en aquell moment a la ciutat per a joves, a l’hivern, veurem que eren escasses o nul·les i el programa de Festes del Tura es limitava bàsicament a activitats religioses, taurines, esportives, artístiques, folklòriques i en els darrers anys algun concert d’un grup famós (Mondragon 1986). La majoria d’aquests actes no havien canviat en molts anys però tot semblava indicar que es començava a moure alguna cosa.
No va ser fins dos anys després de la fundació de l’Aoapix que ens vam atrevir a organitzar actes per a la ciutat. En un primer moment vam intentar d’aglutinar les diferents penyes que ja hi havia en aquell moment però, vist que no hi va haver resposta, segurament per la falta de lideratge en el món festiu d’Olot i per la nostra joventut comparada amb l’edat dels altres penyistes de la ciutat, vam tirar pel dret organitzant tot allò que ens agradava i ens venia de gust fer.
Però què va passar a Olot en aquella època perquè sorgís una entitat d’aquestes característiques?
Molt sovint se’ns ha considerat com un relleu generacional lògic a les penyes que hi havia en aquell moment, però pensem que l’origen de l’Aoapix va molt més enllà d’aquest mimetisme o continuïtat festiva.
A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta hi va haver a la ciutat una veritable explosió de participació en diferents àmbits. En relativament poc temps, el panorama d’Olot va canviar molt. Tot seguit us citarem entitats, moviments, organitzacions o esdeveniments que es produeixen en aquella època i que els membres de l’Aoapix vam viure de molt a prop o hi vam participar activament.
A nivell polític, l’any 1979, hi ha les primeres eleccions municipals democràtiques, que no es feien des de l’any 1931, i alguns joves comencen a participar, sempre des de segona línia, dins d’alguns partits polítics. A Olot arriba la Marxa de la Llibertat, i es fa la campanya per la Llibertat d’Expressió contra l’empresonament dels membres del Joglars. Neix l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa i es fa la campanya “Volem la Ràdio i la Televisió catalanes, ara!”. També trobem la creació del Consell de la Joventut d’Olot que, tot i no tenir gaire recorregut, sí que planteja i desperta en alguns joves la necessitat d’organitzar-se per canviar el panorama participatiu del jovent a la ciutat. Durant aquesta època també trobem una forta empenta en els moviments veïnals i en les festes dels barris.
A nivell cultural hi ha un gran augment de participació i d’activitat, es crea el Cine Club Olot, neixen revistes com l’Olotí, el Gra de Fajol, Paper de Vidre, Alimara o Xivarri a l’Institut, on també es fan les primeres Experiències Cinematogràfiques. Aquestes i un munt d’activitats més fan que l’ambient i el nivell de participació als actes i a la ciutat en general canviïn radicalment.
Durant aquests anys també hi ha una revifada a nivell de grups musicals i apareixen diferents bandes locals, formades per joves i no tan joves, que permeten tenir una oferta festiva propera, coneguda i estimada. Es creen grups com el Cotó Fluix, Sísmic, la Bandarrà, els Lava, Nones Verges, The Fluvià River’s Birds, la Rodona, Xucupà, el Tren d’Olot, Montecarlo o els Clau de Cinc, entre molts altres.
També apareixen grups com el Cassolot, que posen en valor la gastronomia local i el bon menjar. Curiosament, el degà d’aquesta entitat, al més pur estil dels txocos bascos, seria qui uns anys més tard es queixaria de la pamplonització de les festes.
Aquesta obertura també arriba a nivell esportiu. És l’època que neixen els Campionats populars de voleibol i de bàsquet. Fins llavors l’esport estava molt limitat als Clubs esportius i no tenia aquest caràcter més popular o lúdic. Aquesta activitat lúdico-esportiva va ser una de les primeres on l’Aoapix vam participar com a penya a la ciutat.
Durant aquests anys també canvia molt el panorama escènic. Es crea la Fundació Pública del Teatre Principal i apareixen grups de teatre o d’animació com els Zootrop-Teatre, el Broquil Circus, la Pebra, Calidoscopi, el Pim, Pam, Pum Foc, i es celebra el Fòrum de Teatre.
A nivell parroquial hi ha molt moviment juvenil, sobretot a la parròquia de Sant Cristòfol les Fonts amb una llarga tradició d’esplais d’hivern i d’activitats d’estiu i amb monitors joves molt actius, o a la parròquia de St. Esteve amb activitats i accions culturals com la representació de la Consueta de Sant Jordi o els Tres retaules de la Història de Catalunya amb els joves de l’Agrupament Escolta i el Quadre de joves del Casal Marià.
En aquest sentit cal destacar que al voltant de l’any 1984 sembla que des del Bisbat hi ha un canvi de manera de fer, un gir que obliga a les Parròquies ha intensificar la funció religiosa o catequista, la qual cosa provoca que molts joves quedin orfes d’aquesta activitat més social i laica que es feia amb el jovent. D’aquesta època és el naixement dels Esplais d’Olot que més tard es convertirien en Esplais de la Garrotxa.
Les Festes del Tura i les activitats al carrer, en general, també canvien sobretot gràcies a l’aparició de penyes com la Taurina, els Gats de St. Miquel, la Xafarnat o el PTO que al voltant sobretot del fet taurí promouen, per exemple, la creació de les primeres barraques per Festes del Tura al Puig del Roser i proposen alguna activitat atrevida, participativa i trencadora com el concurs de pesca submarina a la font del Firal o el Campionat del Món de Botifarra al carrer.
L’any 1989 la Comissió de festes pren un altre aire i entren a formar-ne part, a banda de l’Ajuntament, les entitats amb representants de la Penya Xafarnat, la penya Taurina, el Pim, Pam, Pum ,Foc, la Pebra, el CIT i l’Agrupació Sardanista. Fins i tot la faràndula canvia. És en aquesta època quan arriba un grup de joves molt actiu i disposat a portar els cabeçuts i els cavallets de manera voluntària, gaudint de l’activitat, per pur plaer. Fins llavors la faràndula no la volia portar ningú i s’havia de pagar els balladors per realitzar aquesta tasca. A més a més les primeres noies entren a formar-ne part i trenquen la tradició que només nois podien ballar les figures de la faràndula olotina.
Tot l’exposat provocà un ambient de participació i de vida al carrer que sovint no era ben vist per part d’una part important de la societat més tradicional de la ciutat. Però ja no hi havia res a fer, era imparable, Olot havia canviat i tot es vivia de manera diferent, sobretot per part de la gent més jove i més activa.
La penya neix fruit de tot el que hem explicat, d’aquest canvi substancial de viure la cultura, les festes i la ciutat en general. L’Aoapix, de les penyes com la Xafarnat, la Taurina o el PTO vam agafar-ne l’aire festiu, l’ambient desenfadat, les maneres i les xarangues, dels Gats de St. Miquel vam aprendre la frescor, l’atreviment, l’arrelament al barri, el fugir de l’enfrontament, les activitats populars, la independència de les administracions i la passió per tenir una figura com el seu Gat, batejat l’any 1984, just 10 anys abans que el Porc i el Xai, De la resta d’activitats i projectes abans exposats els membres de la Penya en vam treure l’experiència i la capacitat per organitzar actes.
Però l’Aoapix també va néixer com a reacció a unes tendències i costums que encara perduraven. Buscàvem l’espai on desenvolupar una nova manera de fer, un estil que encara no existia i que era diferent. A diferència d’altres penyes l’Aoapix com a penya mai vam anar a actes taurins, portàvem sempre la senyera a la camisa, mai vam anar a futbol, les noies eren molt presents i ben aviat van ser peces claus de l’organització molt més que en altres penyes, més masculinitzades. Els nostres actes eren atrevits i agosarats però sense cap mena de malícia. També ens vam separar de les lluites polítiques i, sense perdre mai la nostra manera de ser i de fer hem realitzat, durant tots aquests anys, els nostres actes independentment de qui manava a l’Ajuntament. Aquesta manera de fer va destarotar a més d’un que no sabia on situar-nos dins el panorama cultural, polític, social i festiu de la ciutat.
Al mig de tot aquest ambient que hem explicat va néixer l’Aoapix i tots aquests esdeveniments, activitats i projectes van ser la llavor de tot el que hem fet durant aquests més de 35 anys. Però ens enganyaríem si penséssim que en aquests més de 35 anys no hem canviat. Ho hem fet i molt. A l’Aoapix hem entès que els anys passen per a tothom, i si una cosa tenim clara és que per sobreviure i passar-ho bé durant més de 30 anys ha estat bàsic saber-se adaptar.