Estimades sòcies i socis,
És diumenge a la tarda, i com jo, és molt probable que cadascun de vosaltres hagueu repassat mentalment el dia d’ahir, un matí entranyable, un dinar tranquil, una foto històrica i una tarda divertida plena de gent admirant els xais que es preparaven, practicant esports bascos o deixant-se mullar, una vegada més, pel gegant del Porc i el Xai.
Les taules, l’embotit i les garlandes van quedar a punt sense presses, amb aquella sorprenent facilitat per una banda i incredulitat per l’altra, de veure com un piló de nens preparava les plates d’embotit i tot seguit eren els músics de la cercavila.
Els nervis de la comissió amb més d’un any de feina, perquè tot sortís bé, els de tots, escoltant les darreres instruccions i la cara d’il·lusió de tothom en veure-ho tot a punt i que una vegada més l’activitat havia reunit molta gent amb ganes de celebrar un bon sopar amb tots nosaltres.
I…quatre gotes, sis, vuit… xafegada, les cares de desesperació i d’incredulitat de tots no les oblidaré i segurament d’aquí a poc en podrem riure. Però talment, el pensament de cadascun de nosaltres va fer el que només se sap quan ja ets gran, i nosaltres tenim 20 anys, buscar solucions.
La rapidesa en plegar les cadires, amagar les amanides i l’embotit, continuar col·locant la gent sense esvarar-se, servir txacolí als que esperaven el xai, anar a casa a buscar samarretes per a tothom, amagar el material sota les taules, aguantar amb amabilitat, i moll com un ànec, els improperis d’algun que encara no ha entès que plou per a tothom, … . predisposar-se a prendre decisions personals i creatives, va fer que el que podia ser realment un xafastre fos reconduible. Una vegada més em vaig sentir orgullosa de formar part d’aquesta penya i sobretot la sensació de seguretat que et dóna tenir aquesta potencialitat amb la gent que treballes i t’estimes.
Per tot això, felicitats a totes i a tots i moltes gràcies. A la comissió penseu que no ho podíeu fer millor, fer ploure quan un vol encara no s’ha descobert i els miracles han de servir per als problemes importants.
És diumenge i tardarem uns quants dies a trobar-nos de nou i poder-ne parlar. He pensat que potser avui sí que la presidenta havia de fer un discurs.
Un petó per a totes i tots i una forta abraçada,
Margalida Asparó Hospital
Presidenta per imperatiu il·legal.
Olot, 20 de setembre de 2009